Història

Aquest trencaclosques numèric, ara cridat Sudoku, era ja conegut en l’antiguitat encara que va ser ignorat fins a principis del segle XX. El Sudoku, en la seva versió actual, va aparèixer en la premsa nord-americana a la fi dels anys setanta, més concretament en 1979. En la revista “Math Puzles and Logic Problems”, l’editor del Puzle Magazine va publicar una reixeta de nou quadrats màgics que va cridar “Number Place” (el lloc dels nombres).

Aquesta va passar gairebé distreta fins a catorze anys més tard, quan el periòdic japonès Monthly Nikolist en va publicar a l’abril de 1984 aquest joc en el mensual de mots encreuats. La traducció japonesa era massa llarga d’escriure, per això el joc va tornar a ser batejat utilitzant la contracció de les paraules “S?ji wa dokushin ni kagiru” (????????), el que significa aproximadament “els nombres han d’estar sols” (?? significa literalment “solter”) o “una sola xifra ha de ser inscrita”. És per això que finalment el joc s’ha fet famós amb el nom de S?doku (??; s? =nombre, doku = sol).

Dos anys després, els japonesos introduïxen una variant que consisteix en dues innovacions que duu el joc a una major popularitat en el país del sol naixent: el nombre de les xifres no pot passar de trenta i les reixetes es fan simètriques, és a dir que les xifres estan distribuïdes de forma rotatoria i simètrica en les caselles, el que concedeix al conjunt un aspecte més estètic.

Les reixetes del Sudoku s’inspiren en els quadres llatins, cosins dels quadres màgics. Coneguts ja en l’antiguitat-remunta probablement a l’any 2.000 A. de C.- es componen de reixetes quadrades de n x n caselles en les quals figuren n símbols diferents, on:

  • Cada casella de la reixeta conté un símbol.
  • Cada símbol només figura una vegada en cada fila i cada columna.

El principi matemàtic va ser estudiat pel suís Leonhard Euler que va viure en el segle XVII. Un home que va ser honrat amb el títol de Princep dels Matemàtics el qual no devia imaginar-se que tres segles més tard s’hauria convertit en el pare d’aquest passatemps apassionant.